Nous camins, noves opcions Quan m’he llevat aquest mati, m’han vingut ganes d’anar a bosc, ha sigut com una crida interna del meu raconet de natura preferit. Des d’allà hi ha vista increïble que em convida a connectar-me amb mi! Un cop allà, després de gaudir uns moments de les vistes (tot i que no era dels millors dies perquè estava encalitjat), he continuat la meva passejada direcció a un camí no habitual per mi. Estava meravellada per les noves vistes i una mica sorpresa (com és que tants anys passant a prop d’aquí, no havia agafat mai aquest camí?). I també he pres consciència d’una altra cosa que la deixo per un altre post. Mica en mica, han anat apareixent camins desconeguts i que no sabia cap a on portaven, només sabia que s’allunyaven del meu objectiu. A més, s’acostava l’hora de dinar, tenia gana i volia arribar aviat a casa. Què he fet? He mirat cap al cel blau, he agafat perspectiva i m’he creat el meu propi camí (és a dir, camps a través. Per sort no hi h...